Erasmus a l'Eduardo Primo Marqués

 Natàlia Velasco, 3ESO . Avuí dimecres al matí hem anat a l'estació de Pinerolo per a agafar el tren per a anar a Torino . Una vegada arribàrem, anàrem al museu de l'automòbil on vam veure l'evolució dels cotxes des dels més antics fins als més futuristes. Després, vam passejar pel centre de Torino fins a arribar al restaurant per a dinar on provàrem les pizzes italianes:   Quan acabàrem de dinar, visitàrem el Museu del Cinema on hi havia una exposició de Tim Burton, una autèntica passada. Finalment anàrem a comprar souvenirs per a les nostres famílies i després agafàrem el tren per a tornar a Cavour .  Ha sigut el primer dia des del diumenge que vinguérem que no ha plogut i ho hem gaudit moltíssim.  

Yeray Vendrell, 3ESO . Hui dimarts hem arribat a l'institut i hem fet una activitat que consistia a fer paper reciclat, a aquest paper li hem afegit unes llavors, veurem que ix en el temps, ja ens diran! També hem realitzat un assaig per l'obra de teatre negre que tenim el divendres junt amb els italians. Al futbol potser ens guanyen, però açò del teatre negre som els millors. També hem fet unes classes d'angles i una de música. A la vesprada hem anat a un local, ja que plovia, i ens hem divertit moltíssim jugant al ping-pong, al " calcetto " i al billar.  

Avui toca un poc de gastronomia del terreny. La financera piemontesa. És un plat típic, amb un gust únic i característic, en el qual s'utilitzen parts de rebuig de vedella i carns blanques, també el cervell. El nom deriva del vestit anomenat financer, que habitualment portaven a la dècada del 1800 els banquers i els homes d'altes finances, als quals sembla que els agradava molt aquest plat. Sabeu qui del nostre grup va tastar aquest magnífic plat?    

  Joan Martínez, 3ESO . En el nostre primer dia a la mobilitat a Cavour, pel matí vam visitar la seua escola i després l'ajuntament, on vam conèixer l'alcalde i ens va contar una mica de la història local. Després de tornar a l'escola i menjar panetone, vam iniciar les activitats, com construir un conte amb estudiants espanyols i italians. També vam participar en jocs per ordenar esdeveniments històrics sense saber els anys, vam dinar a la cafeteria vam jugar al futbolí i tenir una classe d'expressió corporal. Finalment, vam anar a casa d'una companya italiana per jugar a jocs de taula.

S í , allà que anem! Ahir diumenge va començar la nostra particular  aventura.  Som Yeray, Joan, Marina, Nuria, Natalia, Paula i ens acompanyen  Inma i Cristian.  Vos anirem informant de la nostra aventura a  Cavour ,  Italia . Només arribar, allí que estaven les nostres  famílies  rebent-nos  amb els braços  oberts .

  Ei, xics i xiques! Esteu preparats per endinsar-vos en el món de l'Institut Eduardo Primo des d'una perspectiva diferent? Perquè ací estem, llançant el nostre blog i preparats per donar-li sabor a la vida estudiantil! En aquest espai, compartirem les nostres experiències més boges, les aventures més divertides, les nostres reflexions més profundes i, qui sap, potser algun que altre drama internacional que ens faça riure. I atenció, no sols seran les nostres històries les que brillaran ací, sinó també les d'aquells valents i valentes que s'aventuren en un intercanvi Erasmus.  Diversió internacional, allà anem! Així que, agafeu forces, prepareu-vos per llegir entre línies i uneix-vos a nosaltres en aquest viatge que promet ser súper emocionant. Ens veiem en el blog. Salutacions estudiantils!

L'última jornada va ser curta però intensa. Entrem a l'Escola Dr. Horácio Bento de Gouveia a la mateixa hora que els estudiants i assistim a classe. La professora Beatriz Jorge ens esperava amb els seus alumnes de 1r de l'ESO.  Els xiquets estaven expectants. Eren precioses les caretes de curiositat per a conéixer qui eren els visitants vinguts de la terra del comte Dràcula i l'Espanya del Reial Madrid, el Betis i les tapes de Sevilla. Per a estos alumnes, més famós que el protagonista de la novel·la de Bram Stoker és el futbolista Gica Hagi. El que té la globalització! L'alumnat va aprendre a elaborar perfils topogràfics. Van seguir amb el bullici dels països mediterranis les instruccions de les seues professores. En finalitzar els seus perfils, alguns d'ells s'acostaven al professorat estranger per a mostrar amb orgull els seus treballs. Molt ben fets. Acabem amb una visita a una casa museu d'un periodista famós de l'illa. El Museum Universo de Mem...

Després del repasset, vam fer un sopar d'agermanament. Unírem forces amb empatia i solidaritat amb la companya. Riures, bromes i convivència bonica entre companys que compartixen un dia a dia molt similar entre adolescents. L'endemà, el dijous, la convivència entre tots va anar rodada. Però la penúltima jornada del dijous va començar amb un esglai. Per sorpresa, Madeira informava que a hores d'ara no podia garantir l'acolliment en famílies als xiquets del projecte. Les cares dels presents va mudar i el planning de la jornada va ser alterat per a debat/discussió sobre l'assumpte. Les diferències d'opinió sobre com ha de ser la gestió d'un projecte plurinacional com este, emergixen davant notícies no previstes. Els països mediterranis coincidim amb el comportament esponani del sud. Polònia i Romania són diferents. Així, Polònia allotjarà l'alumnat en la seua pròpia residència. Romania, Grècia, Espanya i Croàcia acolliran en famílies. A Madeira... veurem....

Doncs bé, gràcies. No podem queixar-nos perquè l'equip croat, també en la seua arribada a l'hotel, es va trobar sense una reserva. El seu pla B va ser reservar una única nit en un hotel lamentable. “Mushrooms” a l'habitació i han hagut d'activar un pla C per a la resta de dies perquè des del dimarts són “homeless” com molts dels quals, desgraciadament, es veuen en el centre de la ciutat amb l'únic abric d'una caixa de cartó. Ei, que no tenim dret a la queixa, caram. Este Funchal del “Cuéntame” provoca situacions incongruents. O no. El transport, per exemple. El servei d'autobusos oferix informació “on time” dels horaris de pas en cada parada per la geolocalització dels cotxes de línia. Però a l'hora de cobrar, "only cash". A les botigues físiques tenen TPV precioses però infrautilitzades. Un taxista va tindre la barra de cobrar "only cash", però va emetre el rebut al nom que se li va demanar... en datàfon.  L'escola, gran; les rac...

Segona jornada de treball. Presa les regnes la delegació portuguesa que oferix un resum de la història dels valors democràtics a Portugal que es van implantar amb la Revolució del 25 d'abril de 1974. Vam conéixer un poc els secrets del canvi que es van operar a través de les cançons de Paulo de Carvalho (E Depois do Adeus) i els seus missatges codificats per a consolidar amb art i sentiment la revolució dels Clavells. El paral·lelisme ha sigut inevitable amb la situació de la dictadura a Espanya, que defenia uns prinipis molt clars: Déu, Pàtria i Religió. Les companyes d'història del centre esmentaren la situació de la dona, relegada a les faenes de casa i, com a màxim, a treballs molt marcadament feminitzats. Les dones portugueses infermeres, teleoperadores i hostesses que només podien exercir si no estaven casades. La contestació ciutadana a Portugal va ser encoratjada per cantautors. Mentres escoltàvem una cançó protesta portuguesa recordàvem l'estaca ben corcada a la qu...

Què difícil és acontentar a tothom! Què complicat és acordar temes entre sis països, entre sis cultures tan diferents! Com en Eurovisió, les aliances invisibles sorgixen com per art de màgia. Polònia i Romania tenen molt bon rotllet. Tot l'arc mediterrani està unit pel vi, l'oli, l'alegria i l’exteriorització de sentiments de forma molt semblant. Així és el feeling entre croats, grecs i espanyols. Què passa amb el sisé element, el partner exòtic? L'amfitrió de Madeira és bona gent, té bon criteri, però té un punt... sorprenent. Ja havia apuntat l'anegueta en les videoconferències preparatòries, amb diversos talls categòrics, amb "bad feelings" segons les companyes romaneses. En la primera reunió presencial va tornar a mostrar opinions poc flexibles en xorrades que xocaven amb el bon rotllet que portàvem en la resta del grup. Per un qui et mana prendre el café a l'hora que et dona la gana trencant les regles acordades , va tirar una barrila a una com...

Què savi i encertat és el nostre refranyer! Si no, que ens ho pregunten a l'equip de docents de l'IES Eduardo Primo Marqués desplaçat a Funchal, Madeira, per a la reunió de l'staff que durá a terme una sèrie de movilitats al voltant del projecte K220 sobre els nous valors de la democràcia a l'Europa actual. El viatge començava la matinada del dissabte, ja diumenge, 18 de febrer de 2024 per al Spanish Team staff: Gema Luis, Anna Pérez i Rafel López.  L'equip del soci carletí en el projecte es caracteritza per l'experiència àmplia de les seues xiques en els desplaçaments europeus: Gema i Anna. També s'estrena Rafelo, el profe de castellà. El viatge començava a les 04:00h entre badalls i les primeres becades en l'avió cap a Lisboa, continuaven amb l'enllaç posterior cap a Funchal amb més cabotades de les xiques… i treball insomne davant el portàtil del profe de caste . En l'aeroport de l'illa portuguesa, primeres fotos oficials per a immortalit...

Entre els mesos de desembre de 2023 i 2025 desenvoluparem el Projecte Erasmus+ titulat “Els nous valors de la democràcia a l'Europa de hui”. Els socis que componen l'equip de treball són centres de Polònia, Grècia, Croàcia, Madeira (Portugal), Carlet (Espanya) i Romania, que serà el coordinador del projecte. Les activitats se centraran en els nous valors democràtics vigents en l'actual situació geopolítica: el multiculturalisme de la societat, la igualtat i l'equitat en el procés d'integració de migrants a les nostres escoles i comunitats, el paper de la dona, la mediació i assertivitat… El projecte es desenvoluparà en sis estades (una en cada país membre). En totes les mobilitats es reuniran cinc alumnes i dos professors de cada país. Font de la imatge: Foto de Norma Mortenson a Pexels: https://bit.ly/3uNGI9r