A qui matina, Déu ajuda... a Madeira

Què savi i encertat és el nostre refranyer! Si no, que ens ho pregunten a l'equip de docents de l'IES Eduardo Primo Marqués desplaçat a Funchal, Madeira, per a la reunió de l'staff que durá a terme una sèrie de movilitats al voltant del projecte K220 sobre els nous valors de la democràcia a l'Europa actual.

El viatge començava la matinada del dissabte, ja diumenge, 18 de febrer de 2024 per al Spanish Team staff: Gema Luis, Anna Pérez i Rafel López. 

L'equip del soci carletí en el projecte es caracteritza per l'experiència àmplia de les seues xiques en els desplaçaments europeus: Gema i Anna. També s'estrena Rafelo, el profe de castellà.

El viatge començava a les 04:00h entre badalls i les primeres becades en l'avió cap a Lisboa, continuaven amb l'enllaç posterior cap a Funchal amb més cabotades de les xiques… i treball insomne davant el portàtil del profe de caste.

En l'aeroport de l'illa portuguesa, primeres fotos oficials per a immortalitzar l'esdeveniment, pujada a l'autobús llançadora cap a la capital de l'illa i, dins de l'autobús… on està el portàtil del professor? 

En la butxaca enfront del seient de l'avió. Imagineu al tranquil (massa en este cas) professor de castellà amb els nervis propis de l'ocasió, botant tanques i sol·licitant ajuda en l'oficina “Lost&Found” de l'aeroport. En cinc minuts van avisar a l'oficina d'objectes perduts que l'ordinador havia sigut trobat i quinze minuts després retornaven l'aparell a Rafelo, que prenia nota de l'anècdota i li canviava el xip per a la resta del viatge.

Anotat “l'avís per a navegants”

Represa la calma, ja a Funchal, camí de l'hotel que, a priori, havien concertat els amfitrions per a la resta de socis, el novençà professor de castellà es va vindre a dalt: “xiques, no pot eixir res més mal”. Després d'arrossegar sorollosament les maletes pel centre de la ciutat, la cara d'estranyesa de la recepcionista de l'hotel ens va donar una galtada de realitat: ningú havia reservat habitació per a nosaltres en eixe hotel en el qual sí que anaven a allotjar-se altres delegacions.

Moment inicial de shock, de telefonades i missatges per a demanar explicacions sobre el malentés. Tensió, dubtes… però la realitat era molt clara. Tocà activar un pla B. La recepcionista, més seriosa que un cocot al principi, es transformà en amabilitat, seca i empàtica. Es dedicà a cridar a la competència per a buscar-nos allotjament. Però l'illa està molt ocupada pel turisme durant tot l'any i hi costa trobar una habitació individual i una altra doble per a allotjar-nos. 

Mentrestant, Gema tirava mà de Booking. Sant Booking. Beneït siga Booking i el dia en què un estudiant de la Universitat de Twente (Holanda) va crear en 1996 eixa web de reserves per a l'hostalatge. 

Trobàrem amb l’ajuda de la policía un apartament ben situat, amb només una habitació, amb només un llit de matrimoni, un sofà i un sol bany. Però tot net i còmode. I, sí, la nova situació, com podeu imaginar, ens força a una forma de convivència diferent a la prevista. La cosa promet. Comença l'aventura a Madeira.