Apretar molt i no poder amb tot
Com en Eurovisió, les aliances invisibles sorgixen com per art de màgia. Polònia i Romania tenen molt bon rotllet. Tot l'arc mediterrani està unit pel vi, l'oli, l'alegria i l’exteriorització de sentiments de forma molt semblant. Així és el feeling entre croats, grecs i espanyols.
Què passa amb el sisé element, el partner exòtic? L'amfitrió de Madeira és bona gent, té bon criteri, però té un punt... sorprenent. Ja havia apuntat l'anegueta en les videoconferències preparatòries, amb diversos talls categòrics, amb "bad feelings" segons les companyes romaneses.
En la primera reunió presencial va tornar a mostrar opinions poc flexibles en xorrades que xocaven amb el bon rotllet que portàvem en la resta del grup.
Per un qui et mana prendre el café a l'hora que et dona la gana trencant les regles acordades, va tirar una barrila a una companya polonesa, diabètica... (la xica no ho feia per capritx) Els assistents al bonegó ens quedem frozen i des d'eixe moment vam prendre a xacota qualsevol comentari, qualsevol retard del susdit.
Parlant de retards i incompliments, el professor portugués s'havia guanyat un avís d'Ítaca per entrar a l'aula amb retard el segon dia. Des de l'incident del café només hi havia un mur invisible de fredor que va sorgir entre els protagonistes.
No obstant això, en esta jornada s'han organitzat tallers interessants sobre problemes com els de la immigració, la llibertat i la ferramenta eTwinning. De vesprada visitàrem el Parlament Regional, vam conéixer l'actualitat política de Madeira i gaudírem de la bona companyia dels companys del projecte.
El que més es troba a faltar és la presència de professors portuguesos. No s'entén per què no participen amb la resta del grup. Tornem al refranyer savi, qui molt abasta, poc apreta. No es pot estar en tot. Estar-ho, estressa i paga el pato qui menys ho mereix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada